Un mal negoci

Un mal negoci!

 
                     

WordPress del Profe.

Em vols conèixer?          


Molts Apunts lliures a la teva disposició en un entorn Moodle d'Aprenentatge de la Web del Profe

 

Vols anar a la Web del Profe en format WordPress
 
Cursos i Apunts elsapunts.cat i rafel.net

 i dins del cor...

 
  La Web d'en Rafel.
  Apunts d'informàtica, electrònica, electricitat, etc.
   
  Curs de Fotografia
 

Fotografies per l’Independència

L’augment del  independentisme a Catalunya no és casual ni tampoc respon a una sèrie de circumstàncies difícils d’explicar.

Mentre l’independentisme català de principis dels 80 i dels 90, tot i ser portador de l’actual flama, responia en molts casos a  qüestions identitàries, que en alguns casos impossibilitava una major aglutinació; podem dir que a dia d’avui es pot constatar sense por a equivocar-nos que l’independentisme català del segle XXI és transversal, plural, cívic i sobretot democràtic, per això no deixa d’augmentar. L’independentisme català creix perquè les raons per apostar per un nou estat, són moltes i molt diverses; la qüestió econòmica, la supervivència cultural, l’aprofundiment a nivell democràtic, el dret inalienable que tenen els pobles a decidir el seu futur, les qüestions històriques, els greuges comparatius amb Espanya, la voluntat de viure millor, etc

Per això el ventall de raons són nombroses i perquè l’actitud de l’estat espanyol cap a Catalunya no ha fet res més que contribuir i augmentar la desafecció dels catalans cap a l’Espanya monolingüe i centralista. Per contra, l’espanyolisme o unionisme a Catalunya només respon a dia d’avui a pures raons identitàries, però més enllà d’aquestes raons no s’exposa cap argument que justifiqui l’actual dependència de Catalunya amb Espanya. I aquí, malgrat que el discurs economista no entusiasmi a certs col·lectius independentistes, és on podem teixir complicitat amb certs sectors de la societat catalana que fins ara no mostraven massa simpaties cap a l’indaependentisme. Al final, no només la situació cultural mostra l’esperit colonialista d’Espanya amb Catalunya, l’aspecte econòmic diria que és on actualment es visualitza de manera clara i rotunda la política colonial que fomenta l’Espanya constitucional respecte a Catalunya.

Perquè si deixem les raons identitàries de banda i ens centrem en el dia a dia, qui pot defensar l’espoli que patim tots els catalans, independentment de si es senten espanyols o catalans?

  • Qui pot defensar per raons identitàries que Espanya robi a Catalunya 60 milions d’euros al dia a partir del  dèficit fiscal?

  • Qui pot defensar que els estudiants catalans rebin només el 5% de totes les beques de l’estat i els estudiants de Madrid rebin el 58%?

  • Qui no voldria veure augmentada per meres qüestions identitàries la renda per càpita anual dels catalans en uns 2.400€ l’any si tinguéssim seguretat social pròpia?

  • Qui pot defensar que el "Ministeri de Cultura" faci un despesa anual per cada espanyol de 47 i per cada català només de 5

  • Qui voldria viatjar per pures qüestions identitàries amb el 40% dels trens construïts per l’estat durant la dècada dels 70 que es van considerar obsolets i que encara circulen per Catalunya, mentre que Madrid només té el 4%?

  • Qui no voldria veure el seu país 7 vegades més ric com va dir el Premi Nobel d’Economia Aplicada a la UB el passat mes de maig?

  • Qui pot defensar per causes identitàries que 1 de cada 3 anys el Ministeri de Foment no inverteixi res de res a Catalunya?

  • Qui vol, tot i ser català i sentir-se espanyol, que cada any ens robin 20.000.000.000 d’euros (11% del PIB), sent així la regió del món que pateix més dèficit per part del seu govern? Realment sentir-se espanyol a Catalunya compensa això?

  • Com resident a Catalunya, qui pot tolerar, per qüestions identitàries, que per cada 12,7 milions d’euros que s’inverteixen en mediambient en el aeroport del Prat, s’inverteixin 300 milions al de Barajas?

  • Per molt espanyolista que un sigui a Catalunya es pot defensar que entre 1985 i 2005 només s’hagin construït a Catalunya 20km d’autovies mentre que a Madrid es facin prop de 900 en el mateix període?

  • Per motius identitaris es pot acceptar i no protestar quan a Catalunya només s’inverteix una mitjana del 12% del PIB espanyol anual tot i aportar el 22% del mateix PIB espanyol?

Realment les raons identitàries compensen el greuge que hem patit per exemple amb l’AVE? A Catalunya, per l’AVE, el govern va invertir 316 per cada català, però en el mateix any va invertir 1.198 per cada andalús, 894 per cada madrileny, 574 per cada aragonès i 407 per cada castellanomanxec.

Justifica el sentiment d’identitat pagar peatges i més peatges?

Cal ser estúpid per defensar la dependència de Catalunya amb Espanya quan nosaltres els catalans, independentment de si ens sentim espanyols o catalans, si anem amb la vermella o no, estem perdent l’oportunitat de viure millor

Estem perdent l’oportunitat de donar un futur millor als nostres fills per una qüestió identitària i si un es para a pensar fredament arriba a la conclusió que ningú no podria arribar a tolerar per una qüestió identitària tal contradicció. 

Aquells que són tan identitaris acceptarien patir un greuge a l’inrevés?

Espanya és un mal negoci a nivell cultural, però sobretot a nivell econòmic, i ho és perquè tractar a Catalunya com una colònia forma part del seu  leitmotiv  nacional.

 


Enllaços interessants:

Catalunya: Pla de Viabilitat

www.elsapunts.cat
www.rafel.net
www.servidoracasa.cat
www.desenvolupamentweb.cat